10. Ser família acollidora

"L’acolliment familiar és una mesura de protecció idònia per als nadons desemparats. Un oferiment amorós i solidari que a més a més permet incorporar vivències i processos molt positius en la vida de la família acollidora." AD'IS

Una altra de les coses que ens pregunta molt la gent és què cal fer per ser família acollidora.

Doncs ho expliquem.

En principi l'únic requisit per a poder-ho ser, és voler-ho, i tenir la disponibilitat que requereixi cada cas. El perfil de les persones que volen ser acollidors pot ser molt variat: des d'una parella amb fills (com nosaltres), sense fills, persones soles, gent més jove i gent més gran.

Un cop en contacte amb l'entitat que gestiona aquests temes, comença un procés d'entrevistes, els tècnics han de conèixer als candidats a acollidors, clarificar intencions, expectatives i realitats de tota aquesta història. A les entrevistes també ens van preguntar per la nostra família extensa, les nostres aficions, sobre la relació de parella...

Un altre tema important era saber què opinaven els nostres fills... crec que al principi els costava imaginar com seria la vida amb un nadó a casa, estaven encuriosits alguns moments, i altres no mostraven gaire interès. Tenint en compte que són adolescents i preadolescents, tenen un munt d'interessos, i per tant tot ben normal.

També hi va haver una visita in situ a casa nostra, i una jornada sencera de formació que vam compartir amb altres famílies que s'estaven preparant igual que nosaltres, per acollir un infant. 

Mica a mica tot això ens va anar situant en el mapa. És a dir, que ens va fer veure molt clarament quina peça del trencaclosques som nosaltres, juntament a l'administració, la fundació que ens prepara, etc... de tot el mecanisme que té com a objectiu protegir els infants en situacions complicades.

També queda molt clar que la custòdia de l'infant en aquest periode de l'acolliment és de la Generalitat, i nosaltres tenim la guarda. I això vol dir que segons quines coses que passin les hem de consultar o demanar, com per exemple si volguéssim sortir de viatge fora de la comunitat autònona, o si calgués fer algun tractament mèdic important.

Existeixen diferents tipus d'acolliment, segons les edats i durada de l'acolliment. Nosaltres hem escollit fer l'experiència de l'anomenat Acolliment d'Urgència i Diagnòstic. En aquest cas, es tracta d'un periode de temps relativament curt, que ha de servir a l'administració per valorar i explorar les possibles solucions per a la situació de l'infant, i estant amb una família acollidora no ha de passar aquest temps en un centre d'acollida.

En el cas de nadons molt petits, el benefici de poder tenir braços, mirada i cures individualitzades és immesurable. Només cal llegir una mica sobre les teories del vincle primerenc (John Bowlby, Boris Cyrulnik, Niels Peter Rygaard, entre altres) per entendre que aquest primer vincle, la forma com es viu l'aferrament (no sé perquè però sempre m'ha agradat molt la paraula "apego") influeix al llarg de tota la vida.

Sobre les altres modalitats d'acoliment, i altres dubtes que vulgueu resoldre, teniu informació a la barra lateral del blog, que hi hem enllaçat les dues entitats a Girona que treballen amb acolliments familiars. Ells estan encantats de donar tota la informació!
I.