32. poc a poc... els fils

el primer de cada cosa a la vida sempre és especial... el primer bolquer, el primer biberó, les primeres farinetes, el primer paaseig i la primera vegada que s'adorm als braços, la primera foto...

...veure com mica a mica el "nostre" fil s'allarga i ells comencen a apropar el seu és una experiència que no s'oblida. amor incondicional en estat pur.  amor que floreix pètal a pètal.


només em ve al cap la llegenda del fil vermell. I quina col·lecció de fils que té la M!!

El fil vermell, llegenda xinesa.

Un fil vermell invisible connecta aquells que estan destinats a trobar-se, tot i el pas del temps, del lloc i de les circumstàncies. El fil vermell pot tensar-se o embolicar-se però mai no podrà trencar-se.

A la lluna hi habita un senyor vellet, amb tants anys que l'anomenen l’avi de la lluna. L’avi vigila el món des de casa seva i la seva feina és lligar un fil vermell al canell de tot nou nat. Un fil vermell amb moltes terminacions esfilaguersades cada una de les quals anirà lligat al canell de les persones destinades a trobar-se amb el nou ésser al llarg de tota la seva vida. El fil vermell podrà estirar-se, embolicar-se, lligar-se però mai no es trencarà, perquè el fil vermell és el destí escrit de cada persona.

32. la trucada

...i fa dies, la trucada que anunciava grans canvis i moltes novetats.
Els pares de la M. ja arribaven, ja faltava poc.

De seguida un pla de reunions i preparacions, algunes coses a tenir en compte i sobretot... que això passava molt aviat! quin vertigen!

primer de tot una reunió a casa, amb la persona que ens ha fet el seguiment tot el temps, per parlar bé de com aniria tot, i també per agrair als nostres fills tot el que han fet -i a vegades deixat de fer- pel fet de tenir la M. a casa. Creiem que ha estat un dels millors moments viscuts des de la part més tècnica de la història, el reoneixement que han fet als nois és tot un regal.

i dos dies després, primera trobada.

La M. trobaria els seus nous pares!

O millor dit, es RE-trobaria... perquè la màgia de la vida ha fet que la mare acollidora i la mare adoptiva ja haguéssim parlat, fa mesos de les nostres vides i les nostres il·lusions. Com dos ocellets que es creuen pel cel, ens havíem trobat, ja!

Ara si que costarà estar tristos pel comiat, si resulta que es quedarà a viure ben aprop!!

i això era ahir.
...els protocols i formes insitucionals a vegades són una mica rares, vist des de fora... però vam mirar d'agilitzar-ho..., vam repassar bé el pla, i el que caldria fer els propers dies, i només volíem tots que arribés aviat el gran moment.

Diria que a tots ens passava alguna cosa semblant: plens d'emoció, tots amb cara de sorpresa i neguit... la M. ben empolainada... i per fi, ens vam poder quedar nosaltres cinc tots sols, gaudint de la trobada. Les tècniques discretament van sortir, amb cara de satisfacció.

Després la resta de dia, també junts, emocionats i plens de coses per explicar-nos sobre la M, sobre com li agrada fer allò i això, sobre les nostra vida amb ella i la seva esperant-la també a ella... connectant.

La M. està radiant, contenta, riallera, xerraire... fa gust veure-la tan relaxada als braços amorosos que l'han esperat tant temps.
Els va rebre amb un somriure i una tombarella... i encara somriu.

31... de reportatge de revista

si, si... ben bé això.
Al número de primavera del Viure en Família, hi sortim.
Han fet un reportatge bonic i molt viu del que és acollir un infant, i nosaltres hi hem pogut dir la nostra, cosa que ens fa molta il·lusió.

Aquí l'índex de la revista i la portada.

30. ...encara

i encara estem aquí, junts.

van passant els dies i està costant una mica aquesta sensació de desinformació que tenim. 

què deu passar a l'administració que es retardin tràmits o el que sigui, quan ja fa un grapat de setmanes semblava tot tant imminent? com és que no arriba amb més claretat el procés?

amb ella no costa. La M. cada dia ens regala més somriures, més llum, més dents (ja n'estrena tres més!). diferencia a qui coneix i a qui no, i amb qui vol allargar els braços o no. 

a nosaltres i també a la resta de la gent que la coneix, ens fa la sensació de que ella està ben vinculada i prou segura per tenir ganes d'explorar noves cares, nous espais i tot allò que se li presenta davant. 

i això ens fa venir regust de feina ben feta. de salut. de felicitat.

seguim doncs!